La televisió com instrument de poder

Hola de nou!

Us adjunto un fragment d'un assaig que he fet entorn al llibre que us deia en entrades anteior (Homo videns). Espero que us agradi, però sobretot que us serveixi, com a mí, per pendre consciencia que la televisió no és només una màquina més, sinó una eina de poder exercida i explota en descriment de l'activitat intel·lectiual de l'home. Com deia un home en algun programa "reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi".

(...) la masiva implantació de màquines i endròmines (bàsicament les anomenades noves tecnologies) que, mica en mica, van adquirint més importància que l’espai reservat al saber, a la recerca, en definitiva, a l’activitat intel·lectual que, de sempre, a diferenciat l’home de la resta d’animals; la capacitat de raonar.

Es precisament això el que està desnaturalitzant l’home. És a dir, la societat en sí ha introduït aquesta tecnologia sense pensar, gairabé per inèrcia i sense una educació prèvia, sense mesurar-ne les conseqüències i sense advertir a la població que no podia convertir-se en un mètode de vida. I per què? La resposta és ben senzilla: la televisió s’ha anant convertint mica en mica en una forma de poder inmesurable fins el punt de creure que cada una de les paraules que d’ella sortien es tornaven veritats universals.

La comoditat de no haber de pensar, de no fer un esforç per llegir o simplement de tumbar-se en una butaca i rebre d’un sol cop la imatge i la seva interpretació (sense ni tan sols pensar en la seva possible manipulació) ha pogut amb milions de ments que llegien llibres i diaris, anaven al teatre…al cap i a la fi, amb persones que eren capaces de pensar o de dur a terme qualsevol tipus d’activitat intel·lectual. La conseqüència directa d’aquest fet és que l’home perd la capacitat de discernir, de diferenciar entre allò real i allò que ens volen vendre com a real, en altre paraules, perd tota la capacitat crítica i aquí és on entra en joc un altre punt que Giovanni Sartori ataca sense miraments: la democràcia i el concepte d’opinió pública.

(...)

Un cop llegit això, la meva pegunta seria: " si la televisó pot absorbir tan de poder i pot influir tant en les persones, no hi hauria alguna manera de robar part d'aquest poder i dedicar-lo a l'educació de les persones? No es cert que la televisió arriba a moltíssimes llars qu, sovint, no reben ni una eduació formal? Perquè no es pot veure com una eina primrdial? Cal treballar i molt!

Homo videns

Recentment he començat un llibre genial que es diu Homo Videns i es de Giovanni Sartori (per qui l'interesi de la editorial Taurus).

Faig referencia a ell perquè m'està fent veure la realitat del que representa la televisió per als nostres nens ja que s'ha convertir en una mena de baby sister per a ells i està obtenint, mica en mica, més autoritat que fins i tots els pares i els mestres.

El que no es pot fer es generalitzar y dir que la televisió és bona o és dolenta. El problema més important que hi trobo és que la televisió, mal gestionada, és una font de violencia. El nen, textualment, és una esponja que registra y absrbeix indiscriminadament tot el que veu (ja que no poseeix capacitat de discriminació). Això sumat a la cultura de la incultura en la que vivim forma un conglomerat explosiu.

M'explico: el fet que la imatge hagi esdeingut un eix centrar de la nostra vida ha portat a que l'home aprnegui abans a mirar imatge (a absorbir-les) que a llegir o escriure. No queda cap mena de motivació que faci que els nens tinguin ntriga per investigar i per aprendre més enllà del que el televisor els ofereix, i així es comença a perdre el sentit de tot, perquè el que veiem i el que escoltem, no és més que una manipulació a nivell global sobre allò que volem que veiem i que escoltem.

e-learning

He trobat un article que parla sobre la formació a distància o el més conegute-learning. Aquest, es diu que es un fet comprobat que millora la qualitat de l'aprenentge ja que les modalitats off-line(no presencial) i la on-line (presencial) eviten un retrás escolar fet que tant professor com alumnes segueixin l'ensenyament a un ritme propi i sense la pressió d'omplir un currículum en en un temps pautat. A més a més, les eines ue faciliten l'autoaprenetatge són majors i la seva participació es major (a través de foros, debats on line, etc).

Un altre punt a tenir en compte d'aquest tipus de formació es que es accesible a pràcticament qualsevol persona indistintament de la seva situació geogràfica o disponibilitat horaria.

Una plataforma para gestión de clases virtuales interactivas. Ramos, S; De la Osa, J; De Toro, F. (Revista electrónica de tecnologia educativa, 28) 2009

A partir d'aqui la meva reflexió es decanta cap a l'optimisme i la confirmació del que ja exposa l'article. Efectivamament la formació a distància i, més concretament, on-line, és una eina que desde mitjans del s. XX ha estat eplotada, pero mai amb totes les seves possibilitats.

La formació ha distància, com bé s'ha dit, ofereix la possibilitat de combinar el treball amb els estudis o de permetre que gentque viu aïllada en les viles més petites del Pirineu (per exemple) pogui tenir una bona calitat de formació sense necessitat d'abandonar les seves vivendes.

http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec28/articulos_n28_pdf/Edutec-E_Ramos_Osa_Toro_n28.pdf

Com veieu començo el meu blog amb una imatge prou il·Lustrativa. Com totes, la interpretació és múltiple i encertada en molts cassos però la meva és prou concreta: realment les tecnologies estan tan presents a les nostres vides i, per tant, en l'educació que es molt difícil tenir éxit si no les domines?
Arrel de la conferència i de l'article de Marqués i Farrés, m'he adonat que seria una bogeria negar que estem envoltats de milers de milions d'artefactes (ja no només de noves tecnològies) i que com bé s'apuntava vivim en un sonambolisme tecnològic, és a dir, els artefactes estan allà i n'estem tant acostumants que ni els apreciem ni valorem la seva funció.
És per això que la resposta a la pregunta inicial, i sempre reservat-me el dret la opinió personal, és no. No cal dominar-les, ni tant sols cal entendre-les ni molt menys advertir-les. Les tecnologies, i els artefactes en sí, simplement hi són. Certament que hi ha un subjecte dins de cada objecte i que aquests estan provistos de valors, i preciament és per això que la seva utilitat rau en fer el procés d'ensenyament aprenentatge més senzill, més còmode i, obviament més efectiu.
Com bé s'explica en l'article, un llibre, ja és una tecnologia que,en el seu moment, es va considerar d'innovadora i que actualment és vista ta normal com respirar. És per això que cal redescriure el concepte de tecnologia en cada un de nosaltres per entendre que en referir-nos a tecnologia aplicada a l'educació no sempre es fa referècia a ordinadors, projectors, etc (que també cal tenir-los en compte) sinó a qualsevol objecte qe hagi estat disenyat per l'home per aconseguir fer més fàcil una tasca, en aquest cas, l'educactiva.