Recentment he començat un llibre genial que es diu Homo Videns i es de Giovanni Sartori (per qui l'interesi de la editorial Taurus).
Faig referencia a ell perquè m'està fent veure la realitat del que representa la televisió per als nostres nens ja que s'ha convertir en una mena de baby sister per a ells i està obtenint, mica en mica, més autoritat que fins i tots els pares i els mestres.
El que no es pot fer es generalitzar y dir que la televisió és bona o és dolenta. El problema més important que hi trobo és que la televisió, mal gestionada, és una font de violencia. El nen, textualment, és una esponja que registra y absrbeix indiscriminadament tot el que veu (ja que no poseeix capacitat de discriminació). Això sumat a la cultura de la incultura en la que vivim forma un conglomerat explosiu.
M'explico: el fet que la imatge hagi esdeingut un eix centrar de la nostra vida ha portat a que l'home aprnegui abans a mirar imatge (a absorbir-les) que a llegir o escriure. No queda cap mena de motivació que faci que els nens tinguin ntriga per investigar i per aprendre més enllà del que el televisor els ofereix, i així es comença a perdre el sentit de tot, perquè el que veiem i el que escoltem, no és més que una manipulació a nivell global sobre allò que volem que veiem i que escoltem.
Hola Mercè!
ResponderEliminarJo també me llegit aquest llibre (suposo que per sociologia jiji) i m'ha agradat molt.
Sens dubte ens un llibre de lectura facil, pero de moltes reflexions.
El problema no es la televisió, sino l'ús que es fa d'ella.
Estic totalment dacord mercè, crec que la televisión en un mal ús pot ser molt destructiva de cara als nens, ja que com tu has dit, en aquest curta edad asorveixen tot. però també crec que si a la televisió li dones unaltre punt de vista, un punt de vista educatiu, pot ser una maenra dinàmica d'aprendre coses que potser un llibre de text no et pot aportar amb tanta facilitat.
ResponderEliminar