e-learning

He trobat un article que parla sobre la formació a distància o el més conegute-learning. Aquest, es diu que es un fet comprobat que millora la qualitat de l'aprenentge ja que les modalitats off-line(no presencial) i la on-line (presencial) eviten un retrás escolar fet que tant professor com alumnes segueixin l'ensenyament a un ritme propi i sense la pressió d'omplir un currículum en en un temps pautat. A més a més, les eines ue faciliten l'autoaprenetatge són majors i la seva participació es major (a través de foros, debats on line, etc).

Un altre punt a tenir en compte d'aquest tipus de formació es que es accesible a pràcticament qualsevol persona indistintament de la seva situació geogràfica o disponibilitat horaria.

Una plataforma para gestión de clases virtuales interactivas. Ramos, S; De la Osa, J; De Toro, F. (Revista electrónica de tecnologia educativa, 28) 2009

A partir d'aqui la meva reflexió es decanta cap a l'optimisme i la confirmació del que ja exposa l'article. Efectivamament la formació a distància i, més concretament, on-line, és una eina que desde mitjans del s. XX ha estat eplotada, pero mai amb totes les seves possibilitats.

La formació ha distància, com bé s'ha dit, ofereix la possibilitat de combinar el treball amb els estudis o de permetre que gentque viu aïllada en les viles més petites del Pirineu (per exemple) pogui tenir una bona calitat de formació sense necessitat d'abandonar les seves vivendes.

http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec28/articulos_n28_pdf/Edutec-E_Ramos_Osa_Toro_n28.pdf

Com veieu començo el meu blog amb una imatge prou il·Lustrativa. Com totes, la interpretació és múltiple i encertada en molts cassos però la meva és prou concreta: realment les tecnologies estan tan presents a les nostres vides i, per tant, en l'educació que es molt difícil tenir éxit si no les domines?
Arrel de la conferència i de l'article de Marqués i Farrés, m'he adonat que seria una bogeria negar que estem envoltats de milers de milions d'artefactes (ja no només de noves tecnològies) i que com bé s'apuntava vivim en un sonambolisme tecnològic, és a dir, els artefactes estan allà i n'estem tant acostumants que ni els apreciem ni valorem la seva funció.
És per això que la resposta a la pregunta inicial, i sempre reservat-me el dret la opinió personal, és no. No cal dominar-les, ni tant sols cal entendre-les ni molt menys advertir-les. Les tecnologies, i els artefactes en sí, simplement hi són. Certament que hi ha un subjecte dins de cada objecte i que aquests estan provistos de valors, i preciament és per això que la seva utilitat rau en fer el procés d'ensenyament aprenentatge més senzill, més còmode i, obviament més efectiu.
Com bé s'explica en l'article, un llibre, ja és una tecnologia que,en el seu moment, es va considerar d'innovadora i que actualment és vista ta normal com respirar. És per això que cal redescriure el concepte de tecnologia en cada un de nosaltres per entendre que en referir-nos a tecnologia aplicada a l'educació no sempre es fa referècia a ordinadors, projectors, etc (que també cal tenir-los en compte) sinó a qualsevol objecte qe hagi estat disenyat per l'home per aconseguir fer més fàcil una tasca, en aquest cas, l'educactiva.